VOLANTS, guarda d'honor de la Mare de Déu de la Salut


Els Volants son un grup de persones amb una vestimenta de patges o donzells que s'encarreguen d'acompanyar l'anda de la Mare de Deu de la Salut, com a guarda d'honor o escorta de la imatge.

Estan presents  com a guarda de la imatge en tot moment, i com a portadors exclusius en la processó del matí i en un tram (carrer dels Verdeguers) de la Volta general.

Hi ha diverses interpretacions sobre el nom dels Volants. Algunes persones majors a les quals se'ls ha preguntat, diuen que el terme es referia al luxe dels vestits i als volants que porten. El cronista de la ciutat donava com a possible que es tractara d'una deformació de "els voltants", perque son els que envolten la imatge.

Per un altra part, l'erudit Joan Fermi Teruel pensa que és evident la relació del nom "volant" amb el significat de "dur en vol" la Mare de Deu.

Sens dubte, els capellans quan deixarien de ser els portadors, farien campanya de reclutament. Durant aquesta, com ja era costum en el clergat del segle XIX parlar castellà, intentarien enardir els ànims i destacarien l'honor de dur la imatge en "volandas".

Segons el diccionari Alcover, volant significa "lacai vestit de curt", i també pot tindre alguna relació amb la paraula "volando" del mallorquí.

 

 

Les primeres noticies que es tenen de les processons de setembre, ens diuen que les andes eren dutes sempre per els capellans i sota pal.li.

Cap a mitjans del segle XIX s'esdevingueren algunes modificacions.

A partir del 1835, el poble quedava dividit per a l'organització de la festa en quatre barris o quarters. Un any després, en 1843, quedaren nomenats tots el veïns del poble com a "festers" o majorals i es construïren nous fanals per a l'anda.

L'any següent aparegué l'obligació de pagar quatre capellans mes per a portar l'anda, ja que, segons Joan Segura de Lago,  els quatre beneficians serien insuficiens per a portar-la..

Per fi, en 1852, passaren a substituir els capellans, una especie de patges que s'anomenaren Volants, i la imatge deixa d'eixir sota pal·li.

 

A la vista de les fotografies de  primers de segle, anaven dos volants per barra, i n'hi havia dos mes per a rellevar-se.

 

Malgrat l'utilitzacio de les crosses, el pes i la duracio de la volta feren insuficient el seu nombre, pel que prop de 1936 es permeté portar l'anda a un grup vestit de particular.

 

En la processo del mati, abans coneguda com la del retorn, era duta desde el 1910 pels soldats que s'havien llicenciat eixe any. Amb el pas del temps passaren a dur-la els joves que es trobaven a files.

 


Els Volants anaven vestits de patges, amb calçots curts llistats que recordaven els usats en el segle XVI.

Dalt portaven un gipó o jupeti de paneta orlada, ajustat a la cintura per un cenyidor sobre el qual anava en la part devantera un guardapits amb l'anagrama de la Mare de Deu, i, de vegades, les inicials de la familia propietaria.

Sobresortien mànegues superposades de puntes i encaixos, i completava l'abillament la capa, sobre la qual es superpossava un altra de mes menuda i luxosa.

A les cames duien calces sobre les quals anaven lligats amb vetes daurades fins el genolls uns botins que utilitzaven de calcer.

Al Museu de la Festa es conserva un dels trajes originals (prop de 1917), cessio de la familia Ortiz, i pertanyent a Vicent Garcia, volant. 

 


Ser volant es va convertir en un vertader honor, i sols les families amb mes possibilitats es feien el vestit. La roba passava de pares a fills, aixi com l'honor de dur la Mare de Deu, per la qual cosa pagaven l'obol d'un duro.

 

En la decada dels 50 la participacio va minvar, segurament pel sobrepes i la duracio de la volta.

Amb l'indumentaria cada vegada mes deteriorada i l'escassetat de voluntaris, les festes de les Noces d'Argent de la Patrona foren l'acomiadament dels Volants.

Hi hague diversos intents de recuperar-los. Segons testimonis directes, n'Eduard Sos Castell ja ho manifesta aixi a l'Assamblea d'Antics Alumnes Maristes de febrer de l'any 1961, però la idea no prosperà.

No sigue fins 1985 quan un grup de joves i antics volants els restaurà per a la Festa, tal i com els coneguem hui.